Subscriure-vos, subscriure-us

[Giorgio Grappa]

El Mon, 28 Mar 2011 13:50:11 +0200
Orestes Mas <orestes a tsc.upc.edu> va escriure:

> 
> Ara bé, potser m'equivoco i cal usar sempre "-vos" quan l'infinitiu acaba en 
> "r" (com ara "desitjar-vos") i "-us" quan acaba en "e" (com "treure-us"). No 
> sé, ja us he dit que no sóc expert en el tema (al capdavall no sé perquè us 
> faig perdre el temps amb les meves elucubracions indocumentades. Perdoneu :-)
> 

Quasi perfecte.

Davant del verb que comença per consonant, emprem les formes reforçades (em, et, el, la, es; ens, us, els, les).

Darrere del verb que acaba en consonant o en semivocal (en diftong decreixent: -au, -eu...), emprem les formes plenes (-me, -te, -se, -lo, -la; -nos, -vos, -los, -les).

Darrere del verb que acaba en vocal, usem les formes reduïdes ('m, 't, 's; 'ns, 'ls). FIXEU-VOS que en aquesta sèrie falta la segona persona del plural, la dels dubtes.

EXCEPCIÓ de la 2a del plural: darrere del verb que acaba en vocal, emprem la forma -us (no existeix forma reduïda, no existeix forma amb guionet).


Els exemples que posava Orestes són correctes (l'explicació teòrica, faltava afinar-la): desitjar-vos (en consonant), treure-us (en vocal). Mireu també:

mireu-vos (en diftong decreixent, en semivocal)
compteu-vos
aneu-vos-en

mirar-vos (en consonant)
comptar-vos
anar-vos-en

vaig veure-us (en vocal)
vau doldre-us
van vendre-us

Molts parlants cometen l'error, en aquest darrer cas, d'emprar «-vos». Els valencians, sobretot els de la comarca de l'Horta, com jo, tenim una gran tendència a cometre aquest error.

En el dubte que titula aquest fil, la forma correcta seria «subscriure-us», tot i que a Pau (i a mi) no ens resulti familiar.


Espero no haver fet tard amb l'explicació, i que no hagi quedat massa acadèmica.


-- 
Giorgio Grappa <giorgio.grappa a ubuntu.cat>